El passat 19 d'agost aterràvem de nou a Catalunya. Després de 22 dies de recórrer Rússia, Mongòlia i la Xina. Un viatge que ens havia transportat des de la capital russa, la ciutat sagrada de Moscou, fins a la capital dels negocis xinesos, i mundials, Shangai.
La idea d'un viatge que, com a mínim, podem qualificar de temerari per la seva embargadura, va aparèixer fa gairebé un any en un pis d'estudiants del barri barcelonès de Sarrià. Un colla d'amics que ja teníem experiència en el camp del "voltar per aquests móns de Déu" vàrem sentir la imperiosa necessitat de trencar amb el nostre eurocentrisme i endinsar-nos en un nou continent, l'Àsia.
Quina millor manera de trencar l'eurocentrisme, que unir la clàssica Europa i la contemporània Xina a través del tren més llarg del món, el transiberià. Concretament, nosaltres vàrem discórrer per la línia transmongola que uneix Moscou i Pequín a través de Mongòlia. D'aquesta manera, el dia 29 agafàvem un avió de baix cost que ens havia de portar a Moscou i iniciar l'aventura.
22 dies que han servit per relativitzar les distàncies, després de 6 nits dormides a un tren del qual només baixàvem esporàdicament. 22 dies que han servit per descobrir Sibèria i per adonar-nos del col·lapse que viu Rússia. 22 dies que han servit per admirar la natura verge en estat pur del llac Baikal, les reserves d'aigua dolça més importants del món. 22 dies que han servit per constar el potencial xinès, la força del país i el gran salt endavant que, en matèria econòmica, han realitzat. 22 dies que han servit per descobrir la cuina xinesa de debò, aquella que es fa lluny dels palaus d'orient del nostre país i que, és boníssima!
Un viatge que ens ha canviat esquemes, que ens ha fet més persones...
La idea d'un viatge que, com a mínim, podem qualificar de temerari per la seva embargadura, va aparèixer fa gairebé un any en un pis d'estudiants del barri barcelonès de Sarrià. Un colla d'amics que ja teníem experiència en el camp del "voltar per aquests móns de Déu" vàrem sentir la imperiosa necessitat de trencar amb el nostre eurocentrisme i endinsar-nos en un nou continent, l'Àsia.
Quina millor manera de trencar l'eurocentrisme, que unir la clàssica Europa i la contemporània Xina a través del tren més llarg del món, el transiberià. Concretament, nosaltres vàrem discórrer per la línia transmongola que uneix Moscou i Pequín a través de Mongòlia. D'aquesta manera, el dia 29 agafàvem un avió de baix cost que ens havia de portar a Moscou i iniciar l'aventura.
22 dies que han servit per relativitzar les distàncies, després de 6 nits dormides a un tren del qual només baixàvem esporàdicament. 22 dies que han servit per descobrir Sibèria i per adonar-nos del col·lapse que viu Rússia. 22 dies que han servit per admirar la natura verge en estat pur del llac Baikal, les reserves d'aigua dolça més importants del món. 22 dies que han servit per constar el potencial xinès, la força del país i el gran salt endavant que, en matèria econòmica, han realitzat. 22 dies que han servit per descobrir la cuina xinesa de debò, aquella que es fa lluny dels palaus d'orient del nostre país i que, és boníssima!
Un viatge que ens ha canviat esquemes, que ens ha fet més persones...
