En un número de la revista local Perxada de no fa pas gaires anys, un article evocava el nom de la Suïssa catalana. Així era com, en determinats cercles de la burgesia barcelonina i de la rica menestralia catalana es coneixia la vall d'Arbúcies. Un espai idíl·lic, de natura desbordant que féu acostar a molts barcelonins a la nostra vila amb ganes de descansar i prendre les aigües.
Arran d'aquest, començaran a sorgir un seguit d'instal·lacions hoteleres moltes de les quals han perviscut fins els nostres dies allotjant any rere any estiuejants barcelonins molts dels quals venir a Arbúcies era un hàbit estieunc inel·ludible.
El primer a tancar va ser la Fonda Ayats, després tancaren la Fonda Reus i l'Hostal Castell, no fa gaires mesos ho va fer l'Hotel Parc i ara, segons tot indica, es tancarà l'Hotel Montsoliu. Tot plegat, ens fa aixecar un crit d'alerta al sector turístic arbucienc. Uns tancaments que no s'han vist recompensats per l'obertura de noves instal·lacions hoteleres.
No fa gaires mesos, el llavors cap de llista del PSC publicava al Diari de Girona publicava un article que, sota el títol El turisme a la Selva interior, un recurs estratègic, ressaltava les possibilitats turístiques de la comarca. Avui, Arbúcies ha perdut cinc instal·lacions hoteleres tot i que el PSC és al govern municipal.
La necessitat de dissenyar un nou calendari firal, una nova xarxa d'allotjaments turístics que permeti desenvolupar un sector econòmic en un moment de crisi de l'altre sector tradicional a Arbúcies, el metal·lúrgic.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
dilluns, 19 d’octubre del 2009
QUÈ PASSA AMB L'HOTEL MONTSORIU
Les explicacions que des de l'alcaldia d'Arbúcies es donen sobre la situació urbanística de l'Hotel Montsoriu no són ni clares ni suficients; ans al contrari, ens provoquen dubtes i temors coneixent la deriva urbanística del nostre municipi.
Segons paraules del mateix Roger Zamorano, l'Ajuntament "ha aconseguit que dels 7000 metres d'edificabilitat inicials, s'hagin reduït a 6300 metres" (Diari de Girona - 16-10-2009). D'altra banda també ressalta que la Direcció General de Patrimoni Cultural dependent de la conselleria de Cultura (ERC) va acceptar la descatalogació de la façana de l'hotel Montsoriu.
Arran d'aquestes paraules em venen al cap diferents preguntes. Què motiva a l'Ajuntament a iniciar un canvi urbanístic com aquest? En base a què el canvia? Per què la propietat accepta perdre 700 metres d'edificabilitat? Per què interessa descatalogar la façana?
Si comprenc, i comparteixo, que l'Ajuntament li interessa reduir l'edificabilitat per tal de reduir la densitat de població, no entenc perquè la propietat renuncia a 700 metres d'edificabilitat que té reconeguts a l'anterior Pla General. 700 metres quadrats que l'Ajuntament hauria de compensar econòmicament o a través d'un pacte. Arribats a aquest punt, podríem pensar que l'Ajuntament aconseguiria reduir l'edificabilitat a canvi de descatalogar una façana que empiparia a l'hora de construir pisos a l'antic hotel Montsoriu.
En tot cas, quina pèrdua d'interès ha patit la façana de l'hotel Montsoriu des de la seva catalogació fins ara? En un moment en què la majoria d'ajuntaments del país aprofiten per preservar el patrimoni cultural de cada població, l'Ajuntament d'Arbúcies aposta per l'enderroc. Amb la descatalogació de la façana, res impedeix a la propietat a enderrocar-la i a reconstruir-la segons el seu gust.
Curiosament, els darrers mesos estem vivint un procés desafortunat d'enderroc a l'entorn de la placeta de can Reus. Des de fa mesos s'està enderrocant les antigues naus de ca l'Ayats, poques setmanes enrere començaven els treballs per enderrocar la fonda Ayats i malauradament sembla indicar que aviat l'Hotel Montsoriu també cedirà. Tot plegat per quedar una imatge devastada de la principal entrada d'Arbúcies.
En els darrers anys, coincidint amb una gestió urbanística nefasta, Arbúcies ha perdut patrimoni arquitectònic de primer ordre. No deixa de ser curiós, també, que mentre Sant Hilari Sacalm aposta decididament pel turisme (Vilar Rural, el balneari a Villa Conchita...), Arbúcies hagi perdut cinc institucions hoteleres en els darrers anys: la Fonda Reus, la Fonda Ayats, l'Hotel Montsoriu, l'Hostal Castell i l'Hotel Parc!!
Segons paraules del mateix Roger Zamorano, l'Ajuntament "ha aconseguit que dels 7000 metres d'edificabilitat inicials, s'hagin reduït a 6300 metres" (Diari de Girona - 16-10-2009). D'altra banda també ressalta que la Direcció General de Patrimoni Cultural dependent de la conselleria de Cultura (ERC) va acceptar la descatalogació de la façana de l'hotel Montsoriu.
Arran d'aquestes paraules em venen al cap diferents preguntes. Què motiva a l'Ajuntament a iniciar un canvi urbanístic com aquest? En base a què el canvia? Per què la propietat accepta perdre 700 metres d'edificabilitat? Per què interessa descatalogar la façana?
Si comprenc, i comparteixo, que l'Ajuntament li interessa reduir l'edificabilitat per tal de reduir la densitat de població, no entenc perquè la propietat renuncia a 700 metres d'edificabilitat que té reconeguts a l'anterior Pla General. 700 metres quadrats que l'Ajuntament hauria de compensar econòmicament o a través d'un pacte. Arribats a aquest punt, podríem pensar que l'Ajuntament aconseguiria reduir l'edificabilitat a canvi de descatalogar una façana que empiparia a l'hora de construir pisos a l'antic hotel Montsoriu.
En tot cas, quina pèrdua d'interès ha patit la façana de l'hotel Montsoriu des de la seva catalogació fins ara? En un moment en què la majoria d'ajuntaments del país aprofiten per preservar el patrimoni cultural de cada població, l'Ajuntament d'Arbúcies aposta per l'enderroc. Amb la descatalogació de la façana, res impedeix a la propietat a enderrocar-la i a reconstruir-la segons el seu gust.
Curiosament, els darrers mesos estem vivint un procés desafortunat d'enderroc a l'entorn de la placeta de can Reus. Des de fa mesos s'està enderrocant les antigues naus de ca l'Ayats, poques setmanes enrere començaven els treballs per enderrocar la fonda Ayats i malauradament sembla indicar que aviat l'Hotel Montsoriu també cedirà. Tot plegat per quedar una imatge devastada de la principal entrada d'Arbúcies.
En els darrers anys, coincidint amb una gestió urbanística nefasta, Arbúcies ha perdut patrimoni arquitectònic de primer ordre. No deixa de ser curiós, també, que mentre Sant Hilari Sacalm aposta decididament pel turisme (Vilar Rural, el balneari a Villa Conchita...), Arbúcies hagi perdut cinc institucions hoteleres en els darrers anys: la Fonda Reus, la Fonda Ayats, l'Hotel Montsoriu, l'Hostal Castell i l'Hotel Parc!!
dimarts, 13 d’octubre del 2009
ESPAIS SENSE HORARI NI CALENDARI
Si una cosa ajuda a fer un urbanisme de qualitat és, sense cap mena de dubte, els espais públics. La forma en què les administracions sàpiguen cuidar-los però també dinamitzar-los és clau per crear xarxes socials.
Malauradament, a Arbúcies aquesta màxima no sempre s'hi ha estilat. Encara avui, malgrat els tímids avenços fets en molts aspectes, tenim un seguit de parcs i jardins completament desaprofitats i que, fins i tot ratllen un abandonament paupèrrim.
El cas més flagrant és el de la plaça de la Pau. La possibilitat de situar una plaça de grans dimensions en un interior d'illa al bell mig de la vila fou possible gràcies a la construcció d'un seguit de blocs a la Carretera Nova. A més a més, l'interior d'illa tenia l'avantatge de connectar dues de les principals artèries, la Carretera Nova i la Carretera en un dels seus punts més centrals. Avui, la plaça segueix essent un mar de formigó i els accessos són els magatzems d'un bar proper.
La solució de la plaça de la Pau passa per una ràpida intervenció i alhora d'una urgent dinamització d'un espai públic en una zona immillorable. A més a més, ha d'esdevenir un nou "sorgidor"; és a dir, un element que augmenti la connectivitat entre aquests dos carrers d'Arbúcies.
Aquest cas no és un únic a Arbúcies. L'abandonament prolongat també és el cas dels jardins dels Arboçossos o del parc Lluís Companys. En el primer cas, les llargues obres que s'hi realitzen ha sotmès, a un dels parc més bonics d'Arbúcies, en un estat deplorable. En el segon cas, el parc de Lluís Companys no deixa de ser un paratge de males herbes amb una escassa funció social.
L'abandonament dels espais públics hauria de ser una de les principals prioritats a resoldre per part de qualsevol consistori. L'ocupació d'aquests espais és clau per una societat integrada ja que els parcs i els jardins per si sols, poc valor tenen a part de l'estètic.
Malauradament, a Arbúcies aquesta màxima no sempre s'hi ha estilat. Encara avui, malgrat els tímids avenços fets en molts aspectes, tenim un seguit de parcs i jardins completament desaprofitats i que, fins i tot ratllen un abandonament paupèrrim.
El cas més flagrant és el de la plaça de la Pau. La possibilitat de situar una plaça de grans dimensions en un interior d'illa al bell mig de la vila fou possible gràcies a la construcció d'un seguit de blocs a la Carretera Nova. A més a més, l'interior d'illa tenia l'avantatge de connectar dues de les principals artèries, la Carretera Nova i la Carretera en un dels seus punts més centrals. Avui, la plaça segueix essent un mar de formigó i els accessos són els magatzems d'un bar proper.
La solució de la plaça de la Pau passa per una ràpida intervenció i alhora d'una urgent dinamització d'un espai públic en una zona immillorable. A més a més, ha d'esdevenir un nou "sorgidor"; és a dir, un element que augmenti la connectivitat entre aquests dos carrers d'Arbúcies.
Aquest cas no és un únic a Arbúcies. L'abandonament prolongat també és el cas dels jardins dels Arboçossos o del parc Lluís Companys. En el primer cas, les llargues obres que s'hi realitzen ha sotmès, a un dels parc més bonics d'Arbúcies, en un estat deplorable. En el segon cas, el parc de Lluís Companys no deixa de ser un paratge de males herbes amb una escassa funció social.
L'abandonament dels espais públics hauria de ser una de les principals prioritats a resoldre per part de qualsevol consistori. L'ocupació d'aquests espais és clau per una societat integrada ja que els parcs i els jardins per si sols, poc valor tenen a part de l'estètic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)