COHERÈNCIA

Abans de començar, dir que la vida ens ha ensenyat a què mai podem afirmar d'aquesta aigua no en beure! No en va, una altra frase feta, rectificar és de savis, ens mostra que, de vegades, el camí inicial no és el correcte.
En un moment en què des de diversos reclamem la necessitat de regeneració política, la coherència es pot convertir en una de les millors virtuts de la política. La coherència ajudarà, sense cap mena de dubte, a la ciutadania a acostar-se a la política ja que aporta tranquil·litat, continuïtat i, per tant, confiança i seguretat!
Si un partit o candidatura fa d'un tema bandera de la seva política municipal durant anys, com a mínim, a la ciutadania li costa compendre un canvi copernicà de rumb. Aquesta és l'aposta que féu ERC d'Arbúcies defensant, contra corrent, el traspàs de la gestió recaptatòria al Consell Comarcal de la Selva, no es pot fer marxa enrere set anys després de la seva instauració.
Així és com, la política, no guanyarà adeptes! Ans el contari, ens en fa defugir.

n

DE NEU, LLEVANEUS I TORRES DE LLUM.

Després de més de trenta hores sense llum ni telèfon i amb una recomenació del Departament d'Interior de no sortir de casa nostra sinó era indispensable, ha tornat el llum. Arbúcies torna a la normalitat.

L'excepcionalitat hi és. De neu n'ha caigut i molta; i, més important, en lloc on no hi estem acostumats. Ara bé, al llarg d'aquests dos dies han aparegut diferents elements de desgovern sobre els quals hauríem de reflexionar.

En primer lloc, el paper d'en Joan Saura al capdavant del Departament d'Interior. Si es preveia un temporal tan greu, perquè el conseller Saura marxa de Catalunya el diumenge al vespre en direcció Palma de Mallorca? No hagués estat més lògic que, davant de la greu situació, s'hagués quedat a Catalunya?.

En segon lloc, els telèfon d'informació. Tant el 012 com el 112 estaven permanentment col·lapsats el dilluns a la tarda. Després de molts intets de comunicar amb el 012, l'operador em va comentar que a la carretera que els hi demanava no hi constaven incidències (C-17 a les 18:00) quan feia més de tres hores que ens hi trobàvem encallats. Era el 012 una font de consulta el dia 8 de març a la tarda tal i com deia el Sr. Boada? La resposta, no.

En tercer lloc, analitzant el paper del secretari general d'Interior, en Joan Boada, ens trobem una de les anècdotes més cíniques de la jornada. Quan 200.000 gironins no teníem llum, el secretaris general ens anuncia que la línia d'alta tensió entre Juià i Vic havia caigut i no sabien a on havia caigut. En aquest moment, ironitza (suposem que en relació a la MAT) sobre la seguretat i la falsa utopia de les línies de molt alta tensió. Era el moment? No.

En quart lloc, Catalunya disposava el dia 8 de març de 50 llevaneus. 20 llevaneus eren a la ciutat de Barcelona i 30 a la resta del país. És a dir, el 40% de les llevaneus es dedicaven a netejar 200 km2, un 1,5% del país, i el 60% el 98,5% restant. Bona proporció.

En cinquè lloc, certes artèries principals del país no poden quedar inutilitzades. Carreteres com l'AP7, l'Eix Transversal, l'Eix del Llobregat o l'A2 i la C17 no haurien de veure's afectades per un temporal, són artèries essencials de comunicació del país. Per cert, el govern de la Generalitat demanarà explicacions a ACESA, empresa concessionària de l'AP7, pels problemes en el servei?

En resum, massa desproposits, massa inoperància... un govern que no governa. Per cert, a la C17, carretera tallada, hi havia 4 ràdars de velocitat.

BONES SENSACIONS

Tornats a Arbúcies després d'un tour trepidant per Catalunya que ens a portar a esmorzar a Girona, dinar a Tarragona i berenar a Lleida, bones sensacions tenim dels candidats Vila, Poblet i Batalla. Una bona tríada.

Vila ens va deixar astorats per la seva capacitat d'oratòria i per la capacitat de tocar punts sensibles dels oients: prostitució a les carreteres, la manca de resposta a 1600 al·legacions al PN del Baix Ter, o la construcció de la C-31. Poblet va complaure un auditori amb més de 1700 persones provinents de l'Ebre i del Camp de Tarragona. I, Batalla va emocionar un Palau de Congressos de Lleida ple de gom a gom, amb referències a la seva família, a totes les comarques de la demarcació i amb l'ús de l'aranès.

Un dia interessant, de molts quilòmetres (550!!) que ens ha portat per tot el país preludi d'un any que serà vibrant!

DE CAMIONS I EIX TRANSVERSAL

Una de les obres que més ha articulat el rerepaís en els darrers anys ha estat, sense cap mena de dubte, l'Eix Transversal. Des de Lleida fins a Girona, comarques allunyades entre sí, s'han pogut descobrir i avui, és habitual trobar gent de Girona a Vic i viceversa.

Malauradament, aquest Eix gratuït ha suportat des del primer dia un pas de camions infernal que l'ha convertit en una carretera excessivament lenta. L'inici de les obres de desdoblament iniciades fa poques setmanes en el tram entre Santa Coloma de Farners i Vic ha obligat a la supressió de diversos carrils amb la qual cosa els usuaris de l'Eix patim, encara més, el trànsit de camions.

Molts d'aquests camions, de rutes internacionals, que venen d'arreu d'Europa i que estan de pas cap a les Espanyes, utilitzen l'Eix per estalviar-se els peatges que assolen les altres vies ràpides del país. És legal? Si, sense cap mena de dubte, però també sense cap mena de dubte perverteixen l'esperit original de la carretera, el d'unir comarques i articular el país. Amb l'eliminació de diferents carrils, aquesta "atapeïment" de camions europeus que van a buscar hortalisses a Huelva, per exemple, és més evident.

Potser el Govern de la Generalitat hauria de començar a establir un peatge per aquells camions que només utilitzen l'Eix per estalviar-se els peatges; és a dir, aquells que quan hi entren a Vilobí d'Onyar ja porten uns quants quilòmetres a la motxilla i que quan en surten a Cervera encara els n'hi queden uns quants més, així ho suggeria també Salvador Alemany.

Per cert, el desdoblament també el pagarem perquè s'ha finançat a través d'un peatge a l'ombra!

EL PRESIDENT ÉS MORT, VISCA EL CANDIDAT!

Aquesta frase, que habitualment es pronunciava, o almenys així ho deia la mítica, després de la mort d'un rei, s'escau per explicar la sensació que em va deixar el discurs que anualment pronuncia el president de la Generalitat de Catalunya entorn de cada cap d'any.

Un discurs en què el president aprofità de forma barruera una tribuna de marcat caràcter institucional per mal vendre's com a candidat! El president ha mort, és l'hora del candidat.

Frases com: "Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-lo" avalen aquest caràcter partidista d'un discurs que hauria de ser clarament institucional!

El respecte a la institució i a tot el que simbolitza hauria de ser prioritari per un bon president. No es pot parlar de forma sectària, anorreant una part substancial de la població de Catalunya, quan es parla com a president de la Generalitat.

Bon any 2010!!