dissabte, 2 de gener de 2010

EL PRESIDENT ÉS MORT, VISCA EL CANDIDAT!


Aquesta frase, que habitualment es pronunciava, o almenys així ho deia la mítica, després de la mort d'un rei, s'escau per explicar la sensació que em va deixar el discurs que anualment pronuncia el president de la Generalitat de Catalunya entorn de cada cap d'any.

Un discurs en què el president aprofità de forma barruera una tribuna de marcat caràcter institucional per mal vendre's com a candidat! El president ha mort, és l'hora del candidat.

Frases com: "Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-lo" avalen aquest caràcter partidista d'un discurs que hauria de ser clarament institucional!

El respecte a la institució i a tot el que simbolitza hauria de ser prioritari per un bon president. No es pot parlar de forma sectària, anorreant una part substancial de la població de Catalunya, quan es parla com a president de la Generalitat.


Bon any 2010!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada