COHERÈNCIA

Abans de començar, dir que la vida ens ha ensenyat a què mai podem afirmar d'aquesta aigua no en beure! No en va, una altra frase feta, rectificar és de savis, ens mostra que, de vegades, el camí inicial no és el correcte.
En un moment en què des de diversos reclamem la necessitat de regeneració política, la coherència es pot convertir en una de les millors virtuts de la política. La coherència ajudarà, sense cap mena de dubte, a la ciutadania a acostar-se a la política ja que aporta tranquil·litat, continuïtat i, per tant, confiança i seguretat!
Si un partit o candidatura fa d'un tema bandera de la seva política municipal durant anys, com a mínim, a la ciutadania li costa compendre un canvi copernicà de rumb. Aquesta és l'aposta que féu ERC d'Arbúcies defensant, contra corrent, el traspàs de la gestió recaptatòria al Consell Comarcal de la Selva, no es pot fer marxa enrere set anys després de la seva instauració.
Així és com, la política, no guanyarà adeptes! Ans el contari, ens en fa defugir.

n

DE NEU, LLEVANEUS I TORRES DE LLUM.

Després de més de trenta hores sense llum ni telèfon i amb una recomenació del Departament d'Interior de no sortir de casa nostra sinó era indispensable, ha tornat el llum. Arbúcies torna a la normalitat.

L'excepcionalitat hi és. De neu n'ha caigut i molta; i, més important, en lloc on no hi estem acostumats. Ara bé, al llarg d'aquests dos dies han aparegut diferents elements de desgovern sobre els quals hauríem de reflexionar.

En primer lloc, el paper d'en Joan Saura al capdavant del Departament d'Interior. Si es preveia un temporal tan greu, perquè el conseller Saura marxa de Catalunya el diumenge al vespre en direcció Palma de Mallorca? No hagués estat més lògic que, davant de la greu situació, s'hagués quedat a Catalunya?.

En segon lloc, els telèfon d'informació. Tant el 012 com el 112 estaven permanentment col·lapsats el dilluns a la tarda. Després de molts intets de comunicar amb el 012, l'operador em va comentar que a la carretera que els hi demanava no hi constaven incidències (C-17 a les 18:00) quan feia més de tres hores que ens hi trobàvem encallats. Era el 012 una font de consulta el dia 8 de març a la tarda tal i com deia el Sr. Boada? La resposta, no.

En tercer lloc, analitzant el paper del secretari general d'Interior, en Joan Boada, ens trobem una de les anècdotes més cíniques de la jornada. Quan 200.000 gironins no teníem llum, el secretaris general ens anuncia que la línia d'alta tensió entre Juià i Vic havia caigut i no sabien a on havia caigut. En aquest moment, ironitza (suposem que en relació a la MAT) sobre la seguretat i la falsa utopia de les línies de molt alta tensió. Era el moment? No.

En quart lloc, Catalunya disposava el dia 8 de març de 50 llevaneus. 20 llevaneus eren a la ciutat de Barcelona i 30 a la resta del país. És a dir, el 40% de les llevaneus es dedicaven a netejar 200 km2, un 1,5% del país, i el 60% el 98,5% restant. Bona proporció.

En cinquè lloc, certes artèries principals del país no poden quedar inutilitzades. Carreteres com l'AP7, l'Eix Transversal, l'Eix del Llobregat o l'A2 i la C17 no haurien de veure's afectades per un temporal, són artèries essencials de comunicació del país. Per cert, el govern de la Generalitat demanarà explicacions a ACESA, empresa concessionària de l'AP7, pels problemes en el servei?

En resum, massa desproposits, massa inoperància... un govern que no governa. Per cert, a la C17, carretera tallada, hi havia 4 ràdars de velocitat.

BONES SENSACIONS

Tornats a Arbúcies després d'un tour trepidant per Catalunya que ens a portar a esmorzar a Girona, dinar a Tarragona i berenar a Lleida, bones sensacions tenim dels candidats Vila, Poblet i Batalla. Una bona tríada.

Vila ens va deixar astorats per la seva capacitat d'oratòria i per la capacitat de tocar punts sensibles dels oients: prostitució a les carreteres, la manca de resposta a 1600 al·legacions al PN del Baix Ter, o la construcció de la C-31. Poblet va complaure un auditori amb més de 1700 persones provinents de l'Ebre i del Camp de Tarragona. I, Batalla va emocionar un Palau de Congressos de Lleida ple de gom a gom, amb referències a la seva família, a totes les comarques de la demarcació i amb l'ús de l'aranès.

Un dia interessant, de molts quilòmetres (550!!) que ens ha portat per tot el país preludi d'un any que serà vibrant!

DE CAMIONS I EIX TRANSVERSAL

Una de les obres que més ha articulat el rerepaís en els darrers anys ha estat, sense cap mena de dubte, l'Eix Transversal. Des de Lleida fins a Girona, comarques allunyades entre sí, s'han pogut descobrir i avui, és habitual trobar gent de Girona a Vic i viceversa.

Malauradament, aquest Eix gratuït ha suportat des del primer dia un pas de camions infernal que l'ha convertit en una carretera excessivament lenta. L'inici de les obres de desdoblament iniciades fa poques setmanes en el tram entre Santa Coloma de Farners i Vic ha obligat a la supressió de diversos carrils amb la qual cosa els usuaris de l'Eix patim, encara més, el trànsit de camions.

Molts d'aquests camions, de rutes internacionals, que venen d'arreu d'Europa i que estan de pas cap a les Espanyes, utilitzen l'Eix per estalviar-se els peatges que assolen les altres vies ràpides del país. És legal? Si, sense cap mena de dubte, però també sense cap mena de dubte perverteixen l'esperit original de la carretera, el d'unir comarques i articular el país. Amb l'eliminació de diferents carrils, aquesta "atapeïment" de camions europeus que van a buscar hortalisses a Huelva, per exemple, és més evident.

Potser el Govern de la Generalitat hauria de començar a establir un peatge per aquells camions que només utilitzen l'Eix per estalviar-se els peatges; és a dir, aquells que quan hi entren a Vilobí d'Onyar ja porten uns quants quilòmetres a la motxilla i que quan en surten a Cervera encara els n'hi queden uns quants més, així ho suggeria també Salvador Alemany.

Per cert, el desdoblament també el pagarem perquè s'ha finançat a través d'un peatge a l'ombra!

EL PRESIDENT ÉS MORT, VISCA EL CANDIDAT!

Aquesta frase, que habitualment es pronunciava, o almenys així ho deia la mítica, després de la mort d'un rei, s'escau per explicar la sensació que em va deixar el discurs que anualment pronuncia el president de la Generalitat de Catalunya entorn de cada cap d'any.

Un discurs en què el president aprofità de forma barruera una tribuna de marcat caràcter institucional per mal vendre's com a candidat! El president ha mort, és l'hora del candidat.

Frases com: "Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-lo" avalen aquest caràcter partidista d'un discurs que hauria de ser clarament institucional!

El respecte a la institució i a tot el que simbolitza hauria de ser prioritari per un bon president. No es pot parlar de forma sectària, anorreant una part substancial de la població de Catalunya, quan es parla com a president de la Generalitat.

Bon any 2010!!

SOS A LA SUÏSSA CATALANA

En un número de la revista local Perxada de no fa pas gaires anys, un article evocava el nom de la Suïssa catalana. Així era com, en determinats cercles de la burgesia barcelonina i de la rica menestralia catalana es coneixia la vall d'Arbúcies. Un espai idíl·lic, de natura desbordant que féu acostar a molts barcelonins a la nostra vila amb ganes de descansar i prendre les aigües.

Arran d'aquest, començaran a sorgir un seguit d'instal·lacions hoteleres moltes de les quals han perviscut fins els nostres dies allotjant any rere any estiuejants barcelonins molts dels quals venir a Arbúcies era un hàbit estieunc inel·ludible.

El primer a tancar va ser la Fonda Ayats, després tancaren la Fonda Reus i l'Hostal Castell, no fa gaires mesos ho va fer l'Hotel Parc i ara, segons tot indica, es tancarà l'Hotel Montsoliu. Tot plegat, ens fa aixecar un crit d'alerta al sector turístic arbucienc. Uns tancaments que no s'han vist recompensats per l'obertura de noves instal·lacions hoteleres.

No fa gaires mesos, el llavors cap de llista del PSC publicava al Diari de Girona publicava un article que, sota el títol El turisme a la Selva interior, un recurs estratègic, ressaltava les possibilitats turístiques de la comarca. Avui, Arbúcies ha perdut cinc instal·lacions hoteleres tot i que el PSC és al govern municipal.

La necessitat de dissenyar un nou calendari firal, una nova xarxa d'allotjaments turístics que permeti desenvolupar un sector econòmic en un moment de crisi de l'altre sector tradicional a Arbúcies, el metal·lúrgic.

QUÈ PASSA AMB L'HOTEL MONTSORIU

Les explicacions que des de l'alcaldia d'Arbúcies es donen sobre la situació urbanística de l'Hotel Montsoriu no són ni clares ni suficients; ans al contrari, ens provoquen dubtes i temors coneixent la deriva urbanística del nostre municipi.

Segons paraules del mateix Roger Zamorano, l'Ajuntament "ha aconseguit que dels 7000 metres d'edificabilitat inicials, s'hagin reduït a 6300 metres" (Diari de Girona - 16-10-2009). D'altra banda també ressalta que la Direcció General de Patrimoni Cultural dependent de la conselleria de Cultura (ERC) va acceptar la descatalogació de la façana de l'hotel Montsoriu.

Arran d'aquestes paraules em venen al cap diferents preguntes. Què motiva a l'Ajuntament a iniciar un canvi urbanístic com aquest? En base a què el canvia? Per què la propietat accepta perdre 700 metres d'edificabilitat? Per què interessa descatalogar la façana?

Si comprenc, i comparteixo, que l'Ajuntament li interessa reduir l'edificabilitat per tal de reduir la densitat de població, no entenc perquè la propietat renuncia a 700 metres d'edificabilitat que té reconeguts a l'anterior Pla General. 700 metres quadrats que l'Ajuntament hauria de compensar econòmicament o a través d'un pacte. Arribats a aquest punt, podríem pensar que l'Ajuntament aconseguiria reduir l'edificabilitat a canvi de descatalogar una façana que empiparia a l'hora de construir pisos a l'antic hotel Montsoriu.

En tot cas, quina pèrdua d'interès ha patit la façana de l'hotel Montsoriu des de la seva catalogació fins ara? En un moment en què la majoria d'ajuntaments del país aprofiten per preservar el patrimoni cultural de cada població, l'Ajuntament d'Arbúcies aposta per l'enderroc. Amb la descatalogació de la façana, res impedeix a la propietat a enderrocar-la i a reconstruir-la segons el seu gust.

Curiosament, els darrers mesos estem vivint un procés desafortunat d'enderroc a l'entorn de la placeta de can Reus. Des de fa mesos s'està enderrocant les antigues naus de ca l'Ayats, poques setmanes enrere començaven els treballs per enderrocar la fonda Ayats i malauradament sembla indicar que aviat l'Hotel Montsoriu també cedirà. Tot plegat per quedar una imatge devastada de la principal entrada d'Arbúcies.

En els darrers anys, coincidint amb una gestió urbanística nefasta, Arbúcies ha perdut patrimoni arquitectònic de primer ordre. No deixa de ser curiós, també, que mentre Sant Hilari Sacalm aposta decididament pel turisme (Vilar Rural, el balneari a Villa Conchita...), Arbúcies hagi perdut cinc institucions hoteleres en els darrers anys: la Fonda Reus, la Fonda Ayats, l'Hotel Montsoriu, l'Hostal Castell i l'Hotel Parc!!